Jo vaig a la muntanya...(I)

El pla
Després de 20 anys sense tant sols intentar-ho aquest cap de setmana he tornat a fer una travessia de muntanya. El culpable ha estat l'Emili, un colega del curro, muntanyer compulsiu, que va organitzar una sortida a la que era imposible resistir-se. El pla era el divendres fer nit al refugi de Ull de Ter, prop de Vallter 2000. El disabte, pujar el Coll de la Marrana(2.530m), Bastiments(2.881m), el Pic de Freser(2.835m), opcionalment el Pic de l'Infern(2.869m), el Pic de Gorgs(2.796m), el Puig de Tirapits(2.799m) i baixar al refugi de Coma de Vaca (que no Vaca Loca, como va dir algú). El diumenge fariem una ruta de tornada suau i una costellada a Setcases.

En principi es van apuntar uns 25, però finalment el grup definitiu el vam formar 18 "muntanyers" de tota condició, edat, nivell d'experiència i estat de forma. Així que divendres, després de currar, ens vam repartir en quatre cotxes y vam quedar de trovar-nos en un bar enfront l'ajuntament de Camprodon. D'allà aniriem en caravana fins l'aparcament del refugi.

El viatge
Al meu cotxe vam tenir la "sort" de comptar amb el conductor més despistat del món (jo) i amb el pitjor co-pilot (Dani). I com era d'esperar a la sortida de Barcelona ens vam equivocar i vam enfilar direcció Manresa. Vam desfer el camí i vam tirar cap a Ripoll. A Ripoll ens varem perdre i vam haver de preguntar a un del poble que ens va indicar com arribar a Camprodon. De seguida vam divisar el famós pont, vam aparcar i vam anar caminant fins la plaça de l'ajuntament. Ni rastre de la resta del grup, encara que la Núria deia que els va veure a una terrasseta(?). I a sobre no hi havia cap bar a la plaça. ¡Si que és estrany! Bé, potser no tant estrany, tenint en compte que allò era la plaça de la vila de St. Joan de les Abadesses!!!.

Finalment vam arribar, i mentre que tothom va anar fletxat al bar, Jaume, més previsor, va aprofitar per aprovisionar-se de fuet i formatge. Gat vell. Vam tornar als cotxes i vam enfilar cap al refugi. S'ens havia fet tard i vam arribar amb el temps just per sopar. ¡Boníssim el pollastre a la canela! El ví no era tant bó, però ningú va posar pegues i van caure unes quantes ampolles. Potser així s'explica que un paper de fumar donés tant de joc i provoqués tantes riatlles. La conya va continuar als dormitoris una horeta ben llarga. Finalment es va fer el silenci i vam poder gaudir de la imitació del só d'una bomba d'aigua, cortesia d'en Jaume, i dels esbramecs territorials d'un grizzly, de procedència desconeguda (encara que hi han diverses hipòtesis).

(Continuarà)
_